Espanya és un país ple d’història, cultura i bellesa natural. Des de les grans ciutats fins als petits pobles, hi ha molt per descobrir i explorar. En aquesta sèrie d’articles de bloc, us portarem en un recorregut per alguns dels pobles més encantadors i pintorescos d’Espanya. Des de la costa fins a la muntanya, des del nord fins al sud, us mostrarem llocs únics que mereixen ser visitats. Acompanyeu-nos en aquest viatge pels pobles més bonics d’Espanya!
Avui descobrirem la vila de les tres mentides, un tresor històric i artístic a Cantàbria: Santillana del Mar.
Santillana del Mar és un municipi i una vila de la comunitat autònoma de Cantàbria. Es troba a la costa occidental de Cantàbria, comarca de la qual n’és l’extrem est. Se la coneix popularment amb el sobrenom de la vila de les tres mentides, ja que segons la dita popular «ni és santa, ni plana, ni té mar».
Santillana del Mar és una de les localitats de més valor historicoartístic d’Espanya i el principal focus d’atenció turística de Cantàbria. Entre els seus carrers empedrats flanquejats per casetes amb balcons de fusta plens de flors i façanes amb blasons familiars esculpits, destaquen llocs com la Col·legiata de Santa Juliana o el Palau de els Velarde.
A més, Santillana del Mar compta amb altres llocs turístics com la Cova d’Altamira i art rupestre paleolític de la cornisa cantàbrica. També es pot visitar el Museu i la Fundació Jesús Otero i el Museu del Barquillero.
La Col·legiata de Santa Juliana
La Col·legiata de Santa Juliana és una església construïda a principis del segle XII i una de les joies del romànic del país. Està situada al mateix nucli urbà de Santillana, arribant-hi després de travessar la vila. L’església presenta planta basilical, amb tres naus, la central de les quals és lleugerament més ampla. Les naus es rematen en absis semicirculars. A la façana sud s’alça una torre circular. La col·legiata va ser declarada Monument Nacional d’Espanya el 12 de març del 1889.
La col·legiata és un lloc molt visitat per turistes i pelegrins que recorren el Camí de Sant Jaume. A més del seu valor arquitectònic i artístic, la col·legiata és coneguda per la seva història i llegendes. Una de les llegendes explica que la col·legiata va ser construïda per un grup de monjos que van portar les relíquies de Santa Juliana des de Constantinoble. Una altra llegenda explica que la col·legiata va ser construïda pels templers.
Obre tots els dies de l’any excepte els dilluns, Nadal, Cap d’Any i Reis. L’horari és de 10 a 13 i de 16 a 18 a l’hivern (16 a 19 a l’estiu). L’entrada són 3€ per persona i els nens menors de 12 anys acompanyats d’un adult són gratuïts.
Museu i Fundació Jesús Otero
El museu compta amb una col·lecció permanent d’obres de l’escultor Jesús Otero, així com exposicions temporals. A més, el museu organitza activitats culturals com concerts, conferències i tallers.
L’edifici que acull el museu és una casa casolana del segle XVIII que va ser restaurada per al seu ús com a museu. El museu es divideix en dues plantes i té una superfície expositiva de 500 metres quadrats. La col·lecció permanent del museu està composta per més de 200 obres de Jesús Otero, entre les quals hi ha escultures en pedra i bronze, dibuixos i gravats.
L’horari de visita al museu és de dimarts a diumenge de 10.30 a 14.00 hores i de 16.00 a 19.00 hores. L’entrada general costa 3 euros i la reduïda (per a estudiants i més grans de 65 anys) costa 2 euros.
Palau dels Velarde
El Palau dels Velarde es troba a la plaça de les Arenes al costat de la Col·legiata de la vila històrica de Santillana del Mar (Cantàbria). Va ser edificat per Alonso de Velarde a mitjans del segle XVI en estil renaixentista, com s’aprecia a la façana principal, situada a l’est, amb porxada, balcons i escuts . Era germà menor de Rodrigo Fernández Velarde, que va construir la casa del Cantó a la mateixa vila, i fill d’un altre Rodrigo o Ruy Fernández Velarde i de María Fernández de Villa, patrons de la capella de Sant Joan de la Col·legiata, que van testar el 1528.
El palau ha estat objecte de diverses reformes i ampliacions al llarg dels segles. Al segle XVIII es va afegir una torre i es va reformar l’interior de l’edifici. Al segle XIX es va construir un nou cos d’edifici adossat al palau original.
Actualment el palau és propietat privada i no està obert al públic. No obstant això, podeu gaudir de la vostra arquitectura des de l’exterior.
El Museu del Barquillero
El Museu del Barquillero és una caseta tradicional muntanyenca que es troba al carrer del Riu 19, al costat de la Col·legiata, a Santillana del Mar. A la seva planta baixa es troba una petita botiga ia la planta superior un original museu. El museu disposa d’una boutique especialitzada on es podran adquirir regals, joguines i diferents varietats de neules i licors.
El museu és un lloc entranyable que mostra la història de les neules de Santillana del Mar. La neula és un dolç típic de la zona que s’elabora amb farina, sucre i ous. La història dels barquillers es remunta al segle XVIII quan els habitants de Santillana del Mar van començar a elaborar aquest dolç per vendre’l a les fires i mercats de la regió. Els barquillers eren persones humils que recorrien els pobles de Cantàbria venent els seus productes.
El Museu del Barquillero és un homenatge a aquests treballadors i al seu ofici. Al museu es poden trobar objectes relacionats amb l’elaboració i venda de les neules com ara motlles, utensilis de cuina i fotografies antigues. També hi ha una exposició de joguines antigues que farà les delícies dels més petits.
El museu és un lloc ideal per visitar en família ja que ofereix una experiència única per conèixer la història i tradicions de Cantàbria.
Cova d’Altamira i l’art rupestre paleolític de la cornisa cantàbrica
La cova d’Altamira, a uns 23 km de Santillana del Mar, és una cavitat natural a la roca on es conserva un dels cicles pictòrics i artístics més importants de la prehistòria. Forma part del conjunt “Cova d’Altamira i art rupestre paleolític de la cornisa cantàbrica”, declarat Patrimoni Mundial per la Unesco.
L’art rupestre paleolític de la cornisa cantàbrica és un conjunt de 18 coves situades a diferents regions del nord d’Espanya que són representatives de l’apogeu de l’art rupestre paleolític, desenvolupat a Europa entre els anys 35 000 i 11 000 a. C. Les coves estan distribuïdes en tres comunitats autònomes diferents: deu a Cantàbria, cinc a Astúries i tres al País Basc.
La cova d’Altamira és una de les més importants del conjunt per la qualitat i la quantitat de les seves manifestacions artístiques. El cicle pictòric que es conserva al seu interior està format per més de 20 figures animals i humanes pintades amb pigments naturals sobre les parets i els sostres de la cova. La tècnica utilitzada per a la realitzacióés el traç lineal i l’ombrejat amb pigments vermells, negres i ocres.
El descobriment de la cova d’Altamira va tenir lloc l’any 1868 per casualitat quan un caçador va localitzar l’entrada a la mateixa. Tot i això, no va ser fins l’any 1879 quan es va realitzar el primer estudi científic del lloc per part de l’arqueòleg Marcelino Sanz de Sautuola. Des de llavors, la cova ha estat objecte de nombrosos estudis i excavacions que han permès conèixer millor la història i les manifestacions artístiques.
L’art rupestre paleolític de la cornisa cantàbrica és un testimoni excepcional dels grups humans del Paleolític de l’Europa meridional. Els valors excepcionals i universals reconeguts per la UNESCO el 1985 per a la cova d’Altamira s’estenen a 17 llocs més amb art rupestre paleolític de la regió Cantàbrica, que van ser inscrits a la Llista de Patrimoni Mundial el 2008 com a ampliació d’Altamira.