Español
Turismo de desconfinamiento, Uncategorized @ca
Pobles de Catalunya que has de visitar: Bagergue
de mar
Hi ha dos Catalunyes, la metropolitana i la rural. Ambdues molt diferents i totes amb encant, però si sou dels què us agrada la tranquil·litat, la naturalesa i la història, la Catalunya rural us agradarà més.
En aquesta sèrie d’articles, on ja hem parlat de Pals, Espinelves, Cadaqués, Rupit, Besalú i Tossa de Mar, us presentarem pobles de la Catalunya rural, de costa, d’interior o de muntanya, que, per les seves característiques, heu d’apuntar-los en majúscules en la vostra llibreta de futurs destins, als quals dedicar una ruta o un cap de setmana amb la vostra autocaravana.
Segur que ens deixem molts però aquests són, al nostre parer, alguns dels més recomanables.
Avui viatgem a un poble de la Vall d’Aran, bastant menys conegut que els anteriors que us hem presentat, però considerat un dels més bonics del Pirineu català: Bagergue.
Bagergue
Bagergue és considerat un dels pobles més bonics del Pirineu català i de tota Catalunya. Se situa a la comarca de la Vall d’Aran i compta amb tan sols 107 habitants. És el municipi més alt de la Vall d’Aran, a 1.419 metres d’altitud.
Les primeres referències a aquest bonic poble les trobem en el segle XIV en documents on es recull el jurament de fidelitat dels seus habitants al rei d’Aragó. Des de llavors ha canviat poc. Ha sabut mantenir els seus carrers i cases, congelades en el temps. I pesi a l’auge del turisme de l’última època a la comarca, amb l’esquí com a principal reclam, s’ha mantingut al marge d’ell, si aglomeracions de turistes, hotels ni apartaments. És un tros d’història que ens permet transportar-nos a èpoques passades passejant pels seus carrers.
Les seves cases mantenen l’estil tradicional de les cases de la Vall d’Aran, de cases de pedra amb teulades de pissarra negra, amb finestres i portes de fusta. La seva ubicació privilegiada ens envolta de prats verds i de les altes muntanyes del Pirineu, proporcionant un marc incomparable al poble.
El seu centre històric, de carrers empedrats, forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. En ell trobem edificis singulars com l’església parroquial de Sant Fèlix, construïda seguint els patrons del Romànic en el segle XIII, i posteriorment modificada en el segle XVI, quan es va modificar el seu absis i se li van afegir dues capelles, una sagristia i, posteriorment, el campanar, que data del 1763.
En el seu interior destaca un Crist del període gòtic i un deixant funerari preromànic.
També trobareu el Museu Eth Corrau, situat en un antic corral, amb més de 2.500 peces, alguns amb més de 100 d’història, que narren les tradicions, la cultura i la vida rural quotidiana de la Vall d’Aran.
Altres llocs que no t’has de perdre són:
- l’Ermita de Santa Margalida, de 1960 després de ser cremada l’anterior durant la Guerra Civil. Situada a un quilòmetre va riure a dalt de la població. En l’Ermita se celebra una romeria cada 20 de juliol amb motiu de les festes municipals.
- La queseria Hormatges Tarrau, la més alta de Pirineu, on s’elabora el tradicional formatge de muntanya entre altres varietats, seguint la recepta original de l’àvia dels seus propietaris, els germans Tarrau, que van fundar la queseria en 2006
A més de la Festa Major del 20 de juliol també se celebra la Festa de Sant Fèlix el dia 1 d’agost.
Qualsevol època és bona per a visitar Bagergue, totes amb el seu encant. A l’hivern la neu ho cobreix tot, a la primavera les flors omplen els prats dels seus voltants, la vida explota a l’estiu pertot arreu i a la tardor, mil colors pinten els seus paisatges.
Recentment aquest poble ha pres rellevància en els mitjans per ser el lloc on va morir el cantant Pau Donés, que va construir la seva casa a Bagergue, en un lloc d’inigualable bellesa i que va quedar immortalitzat en el documental “Eso que tú me das“, amb l’última entrevista que va donar el cantant al periodista Jordi Évole abans de morir el 9 de juny de 2020.
