El poble de Tivissa es troba a la vora del va riure Ebre i als peus de la Serra de Tivissa. Pertany a la comarca de Ribera d’Ebre, a la província de Tarragona. Amb només uns 1600 habitants però amb un dels termes municipals més grans de tota Catalunya, aquest poble està ple d’història i de llocs que visitar.
Se situa damunt d’un turó, a 300 metres sobre el nivell de la mar, permetent unes increïbles vistes de tota la Vall de l’Ebre.
Què visitar?
Us recomanem començar la vostra visita vagarejant pels seus estrets carrers, contemplant les façanes de les cases, moltes adornades amb tests plens de flors.
Pels seus carrers arribareu a la Plaça del Mercat, on se celebraven els judicis en l’època medieval. I continuant la ruta arribareu a les restes de la seva muralla de defensa.
La muralla de Tivissa
Es va construir entre mediats i finals del segle XIV, amb l’ajuda dels propietaris de masies dels seus voltants, interessats a disposar d’un lloc segur en cas de perill.
Envolta pràcticament tot el centre històric de Tivissa i està pràcticament íntegrament, integrada en les façanes de les cases que donen al seu exterior, fetes amb parets gruixudes i amb poques obertures.
Disposava de tres entrades: el Portal d’Avall i el Portal de l’Era, que encara estan en peus i la desapareguda ja Portal de la Raval. Les dues entrades que encara es conserven continuen sent els principals accessos a la població.
Plaça de la Baranova
La plaça de la Baranova, és l’espai més representatiu del poble, situat al costat de l’església. És la plaça més gran del poble, un lloc privilegiat amb un mirador únic, donis d’on podreu veure les comarques de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Priorat, les muntanyes de Prada de Conflent, la serra del Montsant, Pàndols i Cavalls, els Ports i la serra de Cardó.
Fins a la meitat del segle XIX en aquesta plaça se situava el cementiri parroquial.
L’Esglèsia de Sant Jaume
L’Església Arxiprestal de Sant Jaume de Tivissa, declarada Ben Cultural d’Interès Nacional (BCIN) l’any 2014, és un magnífic temple on es barregen els estils gòtic, renaixentista i barroc.
El més curiós i peculiar és la construcció en el segle XIX de l’església nova al voltant de la vella, per la qual cosa una queda dins de l’altra perfectament visible i amb gran majestuositat.
El conjunt de l’església de Sant Jaume es construeix en tres etapes:
- A partir del segle XIII s’inicia l’església gòtica amb capçalera de planta rectangular i volta de cinc cares sobre trompes en els arestes.
- Entre els segles XVI i XVII, el capellà Jaume Amigó acaba la nau gòtica, construeix el cor al peu de la nau, les capelles laterals, les dues portades i el campanar, seguint una traça renaixentista. En el costat esquerre de la nau i sobrepassant el límit de la muralla medieval, Josep Ribera construeix al segon terç del segle XVIII la Capella del Roser.
- L’any 1859 el rector Pere Rius inicia la construcció d’una nova església superposada a l’existent. Sobre els voltes del vell temple es van construir unes noves més altes que cobreixen tota l’església vella, per la qual cosa una queda dins de l’altra, fet que fa únic aquest magnífic temple.
El campanar de l’església de Tivissa, data de l’any 1550, és de planta octogonal sobre base quadrada; té dos pisos i 30 m d’altura.
Era acabat amb un cúpula, una bola i una creu, que va ser desmuntada en 1838 pels liberals durant la guerra contra els carlistes, per a instal·lar un canó i utilitzar l’església com a fortí i magatzem.
La capella del Roser té una planta de creu grega amb una cúpula central semiesfèrica, cor i dues espaioses sagristies adossades. Està enguixada i pintada de color blanc, amb daurats en les cornises i altres detalls. Per a accedir a la capella del Roser s’utilitza una de les capelles renaixentistes, queda com una annexió i és objecte de lloances generals per la seva grandiositat i majestuositat.
Cases pairals i els safaretjos
No us podeu perdre altres reminiscències de l’època medieval com les cases senyorials i els safaretjos.
Les cases pairals principals són quatre, conservades com si no haguessin passat 500 o 600 anys des de la seva construcció:
- Ca Ventura: Data de l’any 1408, i destaca per la seva porta de pedra picada i arc de mig punt amb dovelles llargues.
- Ca Eloi: Data de l’any 1470, conserva la portada de pedra picada amb arc de mig punt de dovelles iguals i un escut amb la inscripció ‘Fraga’.
- Ca l’Hostal: Data de l’any 1587, amb façana severa i ben construïda, d’estil renaixentista català.
- Cal Rei: Destaca per la seva composició i decoració de la façana principal que combina pedra amb dibuixos geomètrics fets a l’estuc.
També podeu visitar els safaretjos públics de la Sèquia del Camí, construïts entre els anys 1890 i 1900 amb paret de pedra no treballada. Tenen 4 basses, dues cobertes per a ensabonar i esbandir la roba, i dos descoberts que només s’utilitzaven per a rentar la roba dels malalts o difunts. L’aigua prové de la font de la Sèquia del Camí, i la sobrant serveix per a regar els horts de la zona.
El castell de Tivissa
El Castell de Tivissa està documentat des de l’any 1174 i per la seva situació era un excel·lent punt de control fronterer, amb un ampli domini visual sobre Prada de Conflent, Siurana, el Priorat i la Ribera d’Ebre des de Garcia fins a Miravet, i la Terra Alta.
Es conserven restes de murs que corresponen amb les ruïnes del castell, possiblement d’origen àrab. Només queda en peus la base d’aquests, feta de pedra irregular lligada amb morter de calç. Tot el conjunt va ser en algun moment tancat per unes muralles, i va ser construït entre la roca del turó, bajp el qual està l’ermita de Sant Blai.
L’Ermita de Sant Blai
Construïda en el segle XIX pel rector Pere Rius, d’estil gòtic, i edificada sobre el solar d’una altra més antiga. Té una sola nau de 20 m. de longitud per 6 m. d’ample, amb sis capelles laterals. Abans de l’última guerra civil tènia dos altars, el major dedicat a Sant Blai i un altre dedicat a Sant Francesc del segle XVII-XVIII (desaparegut l’any 1936).
Sant Blai es considera el protector de les malalties de gola per la seva història:
L’any 316, quan el conduïen a la presó, una mare el va detenir plorant perquè el seu fill s’havia clavat una espina en la gola i no respirava. El presoner era molt bon metge, i va aconseguir curar al nen, però poc després el va ser martiritzat i decapitat.
Una frase típica coneguda per tots els habitants de Tivissa és:
Sant Blai gloriós, cureu-me la tos.
Espai Ilercavònia
El centre d’interpretació Espai Ilercavònia està creat i pensat per a donar a conèixer el patrimoni històric i cultural iber de Tivissa. La Ciutat Ibèrica del Castellet de Banyoles és especialment rellevant perquè és una de les més importants de Catalunya i la més gran del món ilercavón.
Amb aproximadament 4.2 hectàrees i situat a 6km de la població de Tivissa, està situat en un punt estratègic de control sobre el riu Ebre.
Conforma una península emmurallada amb dues magnífiques torres de defensa pentagonals a l’entrada, els fonaments d’un bon conjunt d’habitatges i un tallat natural que domina el riu Ebre amb una vista espectacular sobre el riu, les seves illes i els Ports. A més, en aquest jaciment va ser trobat l’anomenat Tesoro de Tivissa, aquest conjunt representa un autèntic tresor de la cultura ibèrica. Datat en els segles IV-III a. C., va ser descobert en 1927. Està format per 17 peces de plata i de plata daurada. La majoria són elements de vaixella de luxe destinada a celebracions rituals que acompanyen de dues joies: un collaret i un espectacular braçalet amb forma d’espiral que presenta dos extrems acabats al capdavant de serp.