Pobles de Catalunya que has de visitar: Beget

Dins de tot el conjunt de pobles que formen la Vall de Camprodon, Beget és, per diverses raons, un indret ben singular. Pels seus valors arquitectònics, tradicionals i paisatgístics aquest petit poble va ser declarat Patrimoni Històric Monumental i, des de l’any 1983, conjunt historicoartístic.

Tot i que Beget pertany des de 1969 a la comarca del Ripollès, concretament al terme municipal de Camprodon, geogràficament el seu àmbit és el de l’Alta
Garrotxa. Beget està situat a 541 metres d’altitud, fet excepcional dins de la Vall de Camprodon, on la majoria de pobles estan entorn els 1000 metres d’alçada.

Beget dóna la sensació de conservar-se tal com era fa segles. L’aïllament per la manca de carreteres, tant cap a la Vall de Camprodon com cap a la Garrotxa, ha permès mantenir intacta l’estructura medieval, amb les seves cases arrenglerades al costat del riu, esglaonades adaptant-se als desnivells del terreny. Fins a l’any 1969 no es va obrir la carretera entre Camprodon i Beget.

Passejar pels carrers costeruts i estrets, sentint els còdols de l’empedrat que encara avui els recobreix, ens permet tenir una idea força clara de com s’hi vivia temps enrere. L’emprempta del temps la trobem a cada petit racó o detall. El nucli està situat al fons d’una vall profunda, on es troben el riu Beget i la riera de Can França.

Per poder superar aquestes aigües, encara avui resisteixen a l’embat del temps un parell de petits ponts de pedra d’un sol arc, lleugerament apuntat. El respecte per les formes de vida tradicional ha permès mantenir sistemes ancestrals de construcció. Una passejada pel poble permet admirar les solanes fetes totalment en fusta i orientades a la part més assolellada de la casa, on antigament s’assecava el blat de moro.

Les rodes de molí escampades per diferents racons recorden la importància de  l’aigua en el dia a dia dels seus habitants. Antics finestrons de fusta pintada amb espiells encara destaquen enmig de façanes recobertes amb morter de calç, ben aristades protegir-se de la pluja i del vent. Petits detalls com els furriacs per tancar portes, els passamans de ferro adossats a la paret i els forats gatoners reviuen temps antics. També rere algunes portalades s’endevinen corrals i pallisses amb grans obertures, rastre d’activitats avui perdudes.

Església romànica de Sant Cristòfol

Al bellmig del poble, destaca i presideix l’església romànica de Sant Cristòfol. L’església va ser declarada monument nacional l’any 1931 i s’ha conservat sense gaire canvis des de l’època barroca.

El primer esment d’aquesta església parroquial és de finals del segle X; tanmateix, l’edifici actual és un clar exemple de l’arquitectura romànica del segle XII. És un edifici de grans proporcions format per una sola nau coberta amb volta de canó lleugerament apuntada i reforçada per dos arcs torals. La capçalera està formada per un absis semicircular amb dues capelles rectangulars a banda i banda de l’ampli presbiteri.

A la façana de migjorn es situa el campanar, de planta quadrada i compost d’un sòcol cec i quatre pisos. Tot l’edifici està envoltat per l’exterior per arcs cecs característics de la decoració llombarda. La portalada d’accés és igualment remarcable per les quatre columnes que l’envolten, cadascuna amb dibuixos i esgrafiats diferents.

Dins de l’església, just a l’absis central, col·locada sobre unes pintures del pintor olotí Joaquim Vayreda, presideix l’altar major la famosa Majestat de Beget, una imatge del Crist crucificat. Una talla romànica de fusta policromada datada al segle XII fa uns 2m. d’alçada i presenta composició totalment vertical. La representació de Crist a la creu totalment hieràtic i amb els braços oberts presenta trets d’influència bizantina, evidents en la túnica llarga fins als peus i amb mànigues decorada amb daurats i sanefes. Tot i que es considera la Majestat de Beget una de les talles que van sortir d’un taller de Ripoll al s. XII., tant pels colors com pels estampats recorda les tècniques emprades pels artistes orientals dels segles XI i XII.

Entorn de la Majestat hi ha moltes històries, potser la més remarcable és que gràcies a la protecció dels habitants de la vila es va salvar de la destrucció durant la Guerra Civil espanyola.

Les gorgues de Beget

Si es visita Beget a l’estiu, durant l’època calorosa, val la pena anar fins als gorgs de Beget. Són tres grans basses situades als afores del nucli, en direcció a Oix, a la riera de Salarsa, on prendre un bany serà una experiència refrescant. Així mateix, practicar el senderisme per algun dels seus camins serà una activitat fantàstica.