Español
Turismo de desconfinamiento, Uncategorized @ca
Pobles de Catalunya que has de visitar: Gósol
d'abr.
Hi ha dos Catalunyes, la metropolitana i la rural. Ambdues molt diferents i totes amb encant, però si sou dels què us agrada la tranquil·litat, la naturalesa i la història, la Catalunya rural us agradarà més.
En aquesta sèrie d’articles, on ja hem parlat de Pals, Espinelves, Cadaqués, Rupit, Besalú, Tossa de Mar, Bagergue, Begur, Montblanc, Tivissa, Calella de Palafrugell, Les Cases d’Alcanar, Peralada, Peratallada, Santa Pau, Siurana, Banyoles, Beget, Castellfollit de la Roca, Castellar de n’Hug i Mura us presentarem pobles de la Catalunya rural, de costa, d’interior o de muntanya, que, per les seves característiques, heu d’apuntar-los en majúscules en la vostra llibreta de futurs destins, als quals dedicar una ruta o un cap de setmana amb la vostra autocaravana.
Segur que ens deixem molts però aquests són, al nostre parer, alguns dels més recomanables.
Avui viatgem a Lleida, a un municipi punt de partida per pujar al Pedraforca: Gósol
Gósol, un poble d’acollida
Què veure-hi
Església de Santa Maria del Castell de Gósol
L’antiga església parroquial es troba situada en el punt més elevat del recinte fortificat, a l’extrem més occidental del conjunt. Va ser objecte d’una profunda consolidació l’any 1992, la qual cosa permet assegurar-ne la seva conservació. La forma de la planta i l’orientació la fan singular, ja que s’orienta al nord-oest, amb la façana sud-est i no té absis. A la façana hi ha la porta i un òcul. A l’interior hi ha una finestra gòtica a mà esquerra i una espitllera darrere l’altar. La nau consta de dos trams, el primer, pràcticament quadrat, cobert amb volta de creueria, i el segon, amb una volta de canó. Als dos costats de la nau hi havia sengles capelles. L’element més destacable de l’església és una torre de planta gairebé quadrada que s’aixeca adossada a l’església, a l’interior de la qual hi ha una escala que ens permet pujar fins a la part superior des d’on es pot contemplar la magnífica vista del poble fortificat. Aquesta torre, la part més antiga de la qual és preromànica, va formar part del castell de Gósol i després amb el temps va ser convertida en campanar. D’aquesta església procedeix la talla de fusta policromada datada de mitjans del segle XII que actualment es conserva al MNAC. A l’església parroquial de Gósol, però, n’hi ha una reproducció que bé mereix una visita.
La Torre del Castell
Situada a 1.488 metres, la zona del Castell era un recinte fortificat, actualment encara podem contemplar restes de la muralla, de les cases i de l’església amb la torre de vigilància. Aquesta església, dedicada a Santa Maria, és esmentada ja l’any 839 en l’acte de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, L’any 1273 Galceran de Pinós atorga a Gósol la Carta de Franqueses i passa a ser una vila fortificada. En la primera Guerra Carlina la vila va ser objecte d’un setge de les tropes carlines que van cremar varies cases de la vall.
Una escala interior ens permet pujar fins a la part superior des d’on podem contemplar la magnífica vista del poble fortificat i els punts més extrems de la vall. Des de dalt de la torre de vigilància es pot contemplar tota la vall rodejada, al Nord per la serra de Cadí, a l’Est pel Pedraforca, al Sud la serra d’Ensija, a l’Oest la serra del Verd i les Costasses. Podeu observar un mapa de l’antic recinte i una imatge de l’antiga vila.
Ball de les Cosses
El Ball de les Cosses és, sens dubte, l’exponent folklòric més important de Gósol i es balla únicament per la la Festa Major, el 15 d’agost. Actualment el ballen vuit parelles de nois i noies; antigament només era ballat per homes.
L’entrada i la sortida de la plaça es fa amb el so d’un pasdoble. En ser al mig de la rotllana, els balladors es treuen el gec, i elles arromanguen les mànigues de la camisa dels nois. Tot seguit comencen a girar en fila tot fent una rotllana i picant de mans. Es continua amb uns saltirons en parella que van canviant de costat. Seguidament, agrupats de quatre en quatre, es fan una sèrie de passos en forma de creu, i, per acabar la dansa, els nois aixequen les noies i el públic anima a que les aguantin més estona. Cada pas d’aquests és repetit dues vegades.
Ermita de Santa Margarida
Santa Margarida, segons la llegenda, es va aparèixer a un pastor de la vila i li va indicar ell lloc on volia que construïssin l’ermita, sota els cingles de les Costasses. Santa Margarida va ser construïda l’any 1763, caldria però esbrinar si s’assenta sobre restes d’una ermita més antiga romànica. L’aplec es fa el dia 20 de juliol comença amb una sèrie d’actes religiosos i desprès es fa gran festa a la plaça de la vila. Des de Santa Margarida es pot contemplar un paisatge magnífic i contemplar també la vegetació típica de la vall. Seguint la pista podem anar a la serra cap a coll de Mola i la Serra del Verd o també cap a Tuixén La visita de les ermites de la vall i altres properes va ser una de les activitats que va realitzar Picasso.
Església de Santa Maria
L’Església de Santa Maria és l’actual església parroquial, situada a l’entrada al poble, va ser construïda l’any 1892, quan la gent va abandonar el poble vell a dalt del castell.
Sant Francesc de Sorribes
Ermita recientment restaurada dedicada a Sant Francesc, està situada a la plaça del nucli de Sorribes.
Data del segle XVIII, fou construïda sobre uns terrenys cedits per Cal Xixai i amb la col·laboració econòmica de totes les cases, ja al segle XX el poble cedí la titularitat de la Capella al Bisbat d’Urgell.
Santa Eulàlia de Bonner
Bonner és un poble abandonat en el terme municipal de Gósol, a 1.320 m. d’altura, que actualment està en ruïnes. Situat sobre uns alts espadats entre Peguera i el Molí de Güell. Hi destaca l’església de Santa Eulàlia de Bonner, d’una sola nau coberta amb volta de mig punt, i encapçalada per un absis semicircular, a llevant. Tota la edificació va ser sobrealçada d’una manera desproporcionada, motiu que va provocar el seu enderrocament. Formava part del terme casteller de Fraumiu i eclesiàsticament, depenia de l’església de Santa Maria del Castell de Gósol.
Sant Vicenç de Moripol
Es tenen dades d’aquesta ermita de del 982, quan el bisbe Salla de la Seu d’Urgell la va donar al noble Ot de Solanes.
Formava par del antic terme del castell de Fraumir. Està situada al nucli enrunat de Moripol i recentment ha estat restaurada.
Ermita del Roser
Ermita situada just abans d’arribar al castell, des d’on es pot veure tota la vila de Gósol
Paratge Natural d’Interès Nacional Massís del Pedraforca
El Paratge Natural d’Interès Nacional del Massís del Pedraforca és una de les zones naturals més emblemàtiques de Catalunya, amb una riquesa biològica emmarcada en un context geològic únic.
A més de la seva silueta tan característica, la muntanya és un dels símbols de l’excursionisme de Catalunya.
Amb una base de 3 Km la muntanya te una elevació de 1074 metres des de Gósol fins al pollegó superior.
La creació de la forma de forca de la muntanya data de fa 25 milions d’anys, el vent, l’aigua i els canvis de temperatura han anat modelant la famosa tartera del Pedraforca.
Parc Natural del Cadí-Moixeró
El 15 de juliol de 1983, per mitjà del Decret 358/83, es va crear el Parc Natural del Cadí-Moixeró. Amb una superfície de 41.342 hectàrees, és un dels parcs naturals més gran de Catalunya. Formen part del parc disset municipis i tres comarques (l’Alt Urgell, el Berguedà i la Cerdanya). Va ser declarat zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA) per la Unió Europea, i recentment s’ha proposat el seu ingrés a la Xarxa Natura 2000 Europea. A més de les belleses naturals, producte d’una orografia abrupta, de l’aigua i de la vegetació, hi ha un seguit de llocs d’un interès i un atractiu indubtable. Un recorregut per les diferents rutes del parc i dels voltants permet de descobrir-hi la fauna i la vegetació més variades, i no és gens estrany que durant una estada de només dues o tres hores s’hi puguin observar àguiles, cabirols o isards.
Serra del Verd
El Pla d’Espais d’Interès Natural que engloba la Serra del Verd es va aprovar el 15 de desembre de 1992. Té una superfície de 2317,5 hectàrees. El Cim culminant de la serra es el Cap del Verd de 2289 metres d’altitud. Les zones d’obaga acullen bona representació de les pinedes subalpines de pi negre, mentre que al solell trobem rouredes i pinedes de pi roig. Pel que fa a la fauna podem destacar la presencia del gall fer, el picot negre i l’isard.
Serra d’Ensija
El Pla d’Espais d’Interès Natural que engloba la Serra d’Ensija-Rasos de Peguera es va aprovar el 14 de desembre de 1992. Té una superfície de 3882,5 hectàrees. El Cim més alt, nucli orogràfic, es la Gallina Pelada de 2327 metres d’altitud. Les pinedes de pi negre i pi roig ocupen una gran extensió de l’espai vegetal així com també els prats alpins a les zones més altes.
Pont Cabradís
El pont Cabradís és un pont natural d’una trentena de metres d’alçària, format probablement per la tosca acumulada de les fonts que obliga al riu Aigua de Valls a fer-se pas a través d’una mina natural d’uns 60 metres de llargada.
La vall, molt tancada, és situada en un racó allunyat de nuclis habitats. Hi ha pineda, però també zones de fageda i boix de considerable grandària. Envoltada per alts tossals de conglomerat i cingleres de parets verticals per on s’hi escolen torrents, sovintegen els salts i gorgs. Tot plegat dóna al paisatge una bellesa singular i salvatge.
Torrentsenta
Paratge d’interès natural, aquí neix el riu d’aigua de Valls. Els rius de la vall de Gósol desemboquen al Cardener, aquest fet feia que les vies de comunicació antigament anessin cap a San Llorenç de Morunys i Solsona, per aquest fet en les geografies antigues la vila de Gósol la feien pertanyia al Solsonès. ´L’aigua de les fonts de Torrensenta és molt fresca i a l’estiu molta gent aprofita per anar a dinar en aquest indret. També Picasso va visitar el lloc però per anar a buscar-hi fòssils, dons a les tarteres properes encara n’hi ha. Seguint la pista forestal arribarem al Forat de Torrensenta on es forma un estret entre muntanyes, si seguim la pista podem arribar fins la plana, on hi ha la borda del Tinent, el Tinent tenia un gran ramat com a signe del seu poder econòmic portava una barretina morada, va passar llargues estones amb Picasso explicant conjuntament amb Josep Fondevila histories i narracions sobre el pasturatge i els contrabandistes. En paratge de Gósol hi ha algunes bordes on els ramaders tancaven les ovelles.
Font Terrers
Direcció Josa de Cadí trobem una de les àrees de pícnic més emblemàtiques del poble, envoltada de prats i boscos on es fan forces bolets. En aquesta àrea hi podem trobar, una font, taules, barbacoes, zona reservada per aparcar cotxes i el punt de partida de múltiples rutes. D’aquí hi surt la ruta de la Mallarenga petita, hi passa també el GR 107 dels Bons Homes i la Ruta dels Segadors.
